Corria l'any 1975 i a la meva vida va aparèixer una professora de filosofia que em va inocular -per sempre més- l'amor per la pastisseria i per la Revolució Francesa. La Neus esmerçava esforços en ensenyar-nos a pensar críticament, alhora que ens endolcia la vida amb pastissos flonjos i saborosos. Del seu llibre rescato la recepta del Pastís de taronja, que ens va oferir com a dàdiva expiatòria desprès d'una discussió massa encesa.
Ingredients
125 gr. d'ametlles torrades (o marcones)
125 gr de sucre
60 gr de farina
1 culleradeta de Maizena
3 ous
1 taronja de pell fresca i olorosa
1/2 sobre de llevat en pols
Barregeu els rovells amb el sucre, afegiu-hi la pell de taronja ratllada, el suc de la taronja i les ametlles picades. Un cop tot ben remenat, hi afegireu la farina amb el llevat, la Maizena i les clares batudes a punt de neu.
S'aboca la pasta en un motllo i es fica al forn pre calentat uns 45 minuts
Un cop cuit, es desemmotlla i es deixa refredar.Es pot guarnir amb bocins de taronja confitada, amb glassejat de taronja o simplement empolsant-lo amb sucre llustre
Planelles, Neus (1980).Llepolies i pastissos. Col·lecció La imaginació a la cuina. Barcelona: Edhasa, p.84
Jo el vaig tastar i dono fe que estava boníssim... A seguir cuinant, Laura!
ResponEliminaOstres, aquesta profe també m'hauria agradat a mi! Filosofia i pastissos... una bona combinació. Segur que treieu més bones notes, je je je...
ResponEliminaHa de ser molt bo!
Boníssim Laura. Com creus que quedaria si afegim una capa de xocolata fondant?
ResponEliminaGlòria