En vista de que cada cop tinc menys excuses per cuinar a casa he decidit començar a dur carmanyola a la feina. La teoria que vull demostrar és que menjar de carmanyola pot ser sa, divertit i creatiu: res de pastes informes de sobres reescalfades. No descobreixo res de nou: la Marga de L'hora del tupper fa temps que ho ha demostrat a bastament. És un blog que recomano, ple de bones idees i consells per que les carmanyoles de la feina siguin realment un moment de gaudi enmig de la jornada.
I per estrenar-me, vaig tunejar una recepta de la darrera revista Sabores del Club Caprabo: Pollastre al forn amb pomes, romaní i alls tendres. Pero he fet uns petits canvis sobre la marxa i he estat l'enveja del menjador. Aqui van:
Un conill tallat a bocins
Dos pomes Golden
Un manat d'alls tendres
Un grapat de romaní fresc
Un got de Martini blanc
Sal i pebre
Salpebrem el conill i el posem en una safata al forn amb una miqueta d'oli. El rostim uns quinze minuts. Afegim les pomes tallades a quarts amb pell i sense cor, els alls tendres a rodelles i el romaní. Ho coem un quart d'hora més. A mitja cocció hi aboquem el got de Martini blanc.
I ja està. A la carmanyola i cap a la feina. I allí, un parell de minutets al microones i a dinar. Jo el vaig acompanyar d'un gaspatxo ben fresquet i va sortir un dinar fantàstic.
Per la banda sonora d'avui una gran cançó del Sugar Man Rodriguez: I Wonder.
Des de que he vist el documental, no me la puc treure del cap. Quina gran història.
Benvinguda de nou, Laura!! Un plat boníssim avui!
ResponElimina