Els canelons de la Sra. Arderiu

1 Comments
Els canelons son d'origen italià (cannelloni) pero es van fer populars a la Barcelona del XIX i van agafar personalitat propia. Josep Pla deia: "els canelons tingueren gran exit i es difongueren per tot el país amb gran vitalitat". La recepta escrita apareix per primer cop a La cuyna catalana (1907), de Joseph Cunill de Bosch. Els més populars son els Canelons a la Rossini, batejats així en homenatge al gran compositor d'òpera i que es caracteritzen per portar foie gras a la farsa. 

Necessitem
500 gr de carn de vedella (conill o tapa plana)
500 gr de carn de porc (carn magra o llom de dos colors)
2 pits de pollastre
2 cervellets de bé
7 o 8 tomàquets pelats
2 cebes grans
5 grans d'all
2 fulls de llorer
Un canó de canyella
Sal i pebre
Un got de vi ranci o conyac
Tres cullerades soperes d'oli i tres de llard (50% de cadascuna)
60 plaques de canelons (3 paquets)
Per la beixamel
60 gr de mantega
60 gr de farina
750ml de llet
Nou moscada i sal
Per gratinar
Barreja de formatge emmental i parma ratllat

Primer posem tots els ingredients a rostir, menys els cervellets que bullirem a banda i que incorporarem més endavant.

I un cop rostit, fem la farsa, afegint els cervellets bullits, triturant-ho tot i fent una mica de beixamel per lligar la farsa


 
Para los Canelones de carne te recomiendo un SEÑORÍO DE CUZCURRITA, un reserva de Rioja elaborado en la bodega que se encuentra a mayor altitud de la denominación. Ana Martín es una enóloga muy prestigiosa y saca todo el partido de esos viñedos cultivados con agricultura ecológica. Su vino tiene la seducción, el equilibrio y el refinamiento de un gran vino que acompañará este plato con acierto seguro.
Pels que no ho sabeu, la Sra. Arderiu del títol de la recepta era la meva mare. El nom li venia de la joieria de la meva àvia i sempre va ser anomenada aixi al barri, malgrat era el seu segon cognom. Per Nadal se'm fa més present la seva absència i la trobo molt a faltar. Per això avui li dedico especialment la Banda Sonora: Everybody hurts cantat per Joe Cocker. (aqui teniu la versió original dels REM).

Unknown

1 comentari:

  1. abril2 de gener del 2015, a les 14:50

    Preciosa cançò per una anyorança.. fins i tot a mi em fa sentir.
    Que em fariem dels Nadals sense canalons i galets??? No seríen igual.... i lo bó es tenir el temps i la disposició de fer-los. A mi, m'encanta, no sabría fer-ho d'un altre manera...fins i tot els dos nadals uqe he pasat a USA on no existeix la pasta de canalons els vaig fer amb pasta de lassagna tallant cada fulla...
    M'agraden els teus...son iguals que els meus a excepció dels cervellets. Jo me'ls estalvio...no puc.
    Petonetssssssssss!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina

Instagram