Pero com que ara ja n'hem après una micona, vaig pensar que tampoc havia de ser tan dificil de preparar-ne una de casolana i sense la vessant aquesta trash-food. De fet, el Coleslaw va ser dut als Estats Units pels immigrants holandesos que es van assentar a la riba del Riu Hudson durant el segle XVIII. El seu nom prové de la paraula holandesa "koolsla", abreviatura de "kool salade". I en definitiva, no deixa de ser una amanida de col i pastanaga marinada.
Podem trobar moltes receptes a la xarxa. Jo he partit de la de la recepta El bloc de la mami, que m'ha semblat fàcil i prometedora, tot i que he fet alguna petita aportació personal.
Necessitem:
1/2 col petita: pot ser blanca, d'olla, lombarda...
1 pastanaga gran
3 culleradetes de sucre moré
El suc d'una llimona
Per la maionesa
Un ou
Un got d'oli d'oliva
Un rajolí de vinagre, jo l'he posat de mel
1 culleradeta de mostassa a l'Antiga, de granet
Tallem la col en juliana ben primeta, descartant els tronxos gruixuts. També pelem la pastanaga i la ratllem amb un ratllador de forat gran. Ho posem en un bol i li afegim el sucre i el suc de llimona.. Ho barregem bé.
A banda, fem una maionesa. Una manera senzilla es posar l'ou, l'oli, la sal i el raig de vinagre dins del pot de la batedora, introduir el braç del túrmix fins al fons i comencen a batre la barreja sense moure el braç. Quan la maionesa comença a lligar, anem pujant el braç a poc a poc per aconseguir que acabi de lligar la maionesa. Hi afegim la cullerada de mostassa i ho barregem.
Aboquem la maionesa sobre la col i la pastanaga i ho deixem marinar a la nevera com a mínim mitja hora. És molt mes bo d'avui per demà. Acompanya de meravella un pollastre, una carn a la barbacoa o simplement com a primer plat de carmanyola.
A la Banda Sonora, el Just in Time cantat per la Nina Simone que apareix al final de la meravellosa Before Sunset (2004). Boy, you're gonna miss that plane....
jo me'n feia tips al Kentuky, quan anava a la facultat... El primer "Kentuky fried chicken" de Barcelona estava al carrer Aribau, just al darrera de la Universitat. Hi feiem cap tot sovint per menjar l'"amanida del coronel" i unes "ribs" molt bones que van deixar de fer, desgraciadament....
ResponEliminaMolt bo! I amb la Nina simone de fons... ja toques el cel... Petons!
ResponEliminahehehe... jo havia comès el mateix pecat de joventut, i reconec que l'amanida de col em segueix agradant molt, amb el seu toc cruixent i el gust avinagrat de la salsa. n'he fet a vegades a casa, però ja veig que fa massa temps i hauré de tornar-hi...
ResponEliminaQuè fort Laura, a mi em va passar igual, de joveneta quan anava amb les amigues al KFC (com si allò fos "lo más"....) em demanava aquella amanida perquè em tenia molt encuriosida. De fet la vaig preparar un dia a casa perquè algú (viatjat) em va dir que portava mayo+sucre (no hi havia internet llavors) i fa poc vaig veure la recepta al karakia (crec). M'has fet venir ganes de tornar a menjar-ne :-)
ResponEliminaM'encanta la col en amanida, l'hauré de tastar!!
ResponEliminaQuina pinta mes bona!!!
ResponEliminaPetonets.