De Dry Martinis n'hi ha per tots els gustos. Sir Winston Churchill considerava que la bona proporció era omplir el vas de ginebra i donar una ullada a l'ampolla de Martini. James Bond el demanava sempre «stirred, not shaken» (tècnicament se'n diu un "Bradford" d'això). I els cirurgians militars de la sèrie serie MASH (1972-1983) es prenien Martinis a la selva de Corea amb ginebra de destil·lacio casolana.
[Nota d'un gran amic expert en alcohols: "dit amb tot el carinyo del món, aixó no és DRY, pertant no és Dry Martini: Formula. Mulla gel amb Martini sec ( O com Hemingway amb Nouilly Pratt) Sec!, llença el liquid, posa una ginebra adient ( La Beefeater és massa perfumada, a casa tenim la Giró que és perfecte), remena bé i serveix (la oliva és opcional!)...Tindràs una AUTÉNTICA Bala de Plata!" )
[Nota d'un gran amic expert en alcohols: "dit amb tot el carinyo del món, aixó no és DRY, pertant no és Dry Martini: Formula. Mulla gel amb Martini sec ( O com Hemingway amb Nouilly Pratt) Sec!, llença el liquid, posa una ginebra adient ( La Beefeater és massa perfumada, a casa tenim la Giró que és perfecte), remena bé i serveix (la oliva és opcional!)...Tindràs una AUTÉNTICA Bala de Plata!" )
Vistes les múltiples possibilitats, he optat per un "Dry Martini" al meu aire: força Martini bianco i un xorret de Beefeter. He partit de la recepta fantà stica dels blogaires de La cuina vermella, però, com sempre, l'he adaptat a la meva manera.
100 ml de Martini Bianco
6 gr de gelatina en full (3 fulls)
Una mica de ginebra
Ratlladura de pell de llimona
1 pot petit d'olives farcidesEn primer lloc, posem en remull els fulls de gelatina amb aigua freda.
Ratllem la pell de la llimona i en posem un polsim dins de cada motllo. Si el motllo no és de silicona, cal pintar-lo amb oli de girasol i un pincell.
Posem una oliva farcida dins de cada compartiment.
A banda, escalfem el Martini i la ginebra (fins a 25ª. Si no tenim termòmetre, quan estigui tebi)
Es retira del foc i s'hi barreja la gelatina escorreguda, que es disoldrà fà cilment. Es bolca la barreja dins de cada motllo i es deixa refredar a la nevera (un mÃnim de dos hores).
Es desemmotlla i es serveix. I a tenir dolços somnis...
Molt bé Laura aquest blog. Estic organitzant un grup per fer un taller japo en un establiment que han obert prop de casa. Serem uns 8 o 10. Ja et mantindré informada. Un petó. Per cert tinc que provar la truita.Artur
ResponEliminaPrecisament ara estic fent l'assignatura de cocteleria al mòdul de xef entrants i postres i hem après a fer l'autèntic Dry Martini :)
ResponEliminaL'opció amb gelatina és genial per deixar els convidats bocabadats!
M'encanta aquest aperitiu! El fem sempre que podem... Una vegada el vam fer massa carregat de gelatina i quedava com una gominola alcohòlica... Espectacular! Un petó, Laura
ResponEliminaHo tastaré sense dubte!!! Ja et diré... Grà cies!!!
ResponElimina