Pastís de no-aniversari de mascarpone i fruits del bosc

7 Comments

 Aquest mes de febrer les blocaires de les Memòries d'una Cuinera ens han proposat com a repte un Pastís d'aniversari. D'entrada vaig començar a imaginar un pastís singular propi d'un dia especial, com la bonica Tarta mousse de violeta del blog Gesmack! o l'espectacular Croquembouche del Salseando en la cocina. Però desprès de donar-hi voltes vaig adonar-me que era una llàstima que un pastís d'aniversari nomès es mengi un cop a l'any.

I per això he pensat a fer un pàstis de no-aniversari. L'avantatge dels no-aniversaris és que tens 364 dies a l'any per cel·lebrar-los. O aixi va pensar Lewis Carrol quan va inventar el terme en la seva obra Through the Looking-Glass, and What Alice Found There (1871): "There are three hundred and sixty-four days when you might get un-birthday presents ... and only one for birthday presents, you know"

Per això m'he decidit per un pastís fàcil, que puguem fer i menjar en qualsevol moment, per a celebrar tots els no-aniversaris de l'any i mimar-nos una miquetona.


He partit de la recepta del bescuit al mascarpone, afegint fruits del bosc i cobrint-lo amb mascarpone i uns quants fruits més tot i que podem utilitzar qualsevol base que ens vingui de gust (la de iogurt, la 4/4, el pa de pessic...)

Hem de vigilar a posar les fruites a temperatura ambient i enfarinades per evitar que la massa es refredi i no pugi correctament

I mentre ens regalem tots els no-aniversaris que ens vinguin de gust, podem tornar per una estona a la infantesa i escoltar l'Unbirthday Song d'Alice in Wonderland (Walt Disney, 1951)

Unbirthday Song by Disney on Grooveshark

Unknown

7 comentaris:

  1. Judith19 de febrer del 2012, a les 12:15

    Quina gran idea!!! un pastís per cada dia, clar que sí!!!! moltíssimes gràcies per participar. Molts petonets

    ResponElimina
  2. Gemma20 de febrer del 2012, a les 2:12

    Qui diu que només es pot menjar pastissos per celebrar els aniversarsi? je je je...
    Ha de quedar una combinació molt bona!

    ResponElimina
  3. Els fogons de la Bordeta20 de febrer del 2012, a les 11:33

    Visca els no-aniversaris! Sempre s'han de trobar motius de celebració, no? Té molt bona pinta!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  4. La Taula d'en Bernat21 de febrer del 2012, a les 10:36

    El meu també és un pastís de no-aniversari! Quina gran idea va tenir Lewis Carrol: 364 dies l'any de celebració!!!! T'ha quedat fantàstic, digne d'un no-aniversari dels sonats!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  5. Coses de Llàbiro21 de febrer del 2012, a les 12:18

    Jo també tinc pendent la croquembouche de salseando!
    Està bé això de celebrar els no-aniversaris, el que importa és fer una festa de tot!
    Petons i moltíssimes gràcies per participar al memòries.

    ResponElimina
  6. Allau22 de febrer del 2012, a les 15:11

    Confesso que la cuina em queda molt més lluny que la cambra de bany, però (com a Carrollià confès) estic disposat a tastar tots els teus pastissos de no-aniversari.

    ResponElimina
  7. Marina - BlauKitchen28 de febrer del 2012, a les 12:43

    Això és el que feia jo sense saber-ho pastissos de no aniversaris! com m'agraden tant els pastissos, no espero cap ocasió per fer-les i de vegades em pregunten de qui és l'aniversari? :))
    Gràcies per posar-li nom a la meva afició i felicitats per aquest estupend pastís, estaria deliciosa.
    Un petó

    ResponElimina

Instagram