Bàsicament és una crema de porro i patata, diluida amb caldo de pollastre. El seu origen és francès, encara que sembla que va ser Louis Diat, Chef del Ritz Carlton Hotel, que la va introduir a Nordamèrica
Jo he pres com a base la que proposa Karlos Arguiñano en aquest video.When Louis Diat was a boy in France one of his favorite soups was the leek and potato soup with a chicken stock base. In summer when the children wanted something cool, the ingenious Madam Diat merely added cold, creamy milk to their favorite potage. Twenty years later when the Ritz Carlton opened a roof garden and the great chef, Monsieur Diat, started searching his brain for hot-weather cooking ideas, his mother's soup came to mind. He worked out the formula, then cast about for a name - some reminder of home. The little town he came from was almost unknown, but close by was Vichy, the famous watering place, so he called the soup vichyssoise glaceClementine Paddleford. Los Angeles Times, 7 July 1946.
Necessitarem:
Una nou de mantega
Un rajolí d'oli
Un manat de porros
Un parell de cebes tendres
2 patates
Caldo de pollastre
1 pot de nata líquida
Per guarnir: julivert, cerfull o cibulet picat
Tallem el blanc dels porros i la ceba tendra en juliana
A foc baix, sofregim el porro i la ceba tendra amb la mantega i el rajolí d'oli, sense deixar que agafi color. Un cop ja estan desmaiats, afegim la patata escapçada a bocins i ho deixem també una estoneta.
Despres ho cobrim amb caldo de pollastre i ho deixem coure un quart d'hora. Ho passem pel minipímer i afegim nata liquida i mes caldo fins assolir el punt d'espessor desitjat
A l'estiu se serveix freda. Pero amb el fred que fa, calentona ve molt de gust.
A la Banda Sonora, una canço del grup suec Mando Diao: Gråbergssång (Infruset, 2011), album que musica poemes de Gustaf Fröding (1860-1911)
Ara me n'has fet venir moltes ganes!! Fa molt temps que no en menjo, i mira que m'encanta... gràcies per compartir-la!
ResponEliminaA casa que som finets li diem vishisuá ;P
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo, sempre que em diuen "Vichisuas", hi responc "Jesús!" educadament....
ResponEliminaUn plat que al Miquel li encanta
ResponEliminaPetons
Ai neae, a casa no li agrada a ningú!!!! Quin desdatre...jaja
ResponEliminaPetonets.
A mi també m'encanta, i la faig sovint, i per suposat ocupa un lloc en els tuppers de l'oficina.
ResponEliminaAra ja et segueixo jo també.