A Catalunya deixÃ
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
Corrandes d'Exili. Pere Quart
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
Corrandes d'Exili. Pere Quart
A l'any 1939, els avis del meu amic Joan i el seu pare, en Marçal, que llavors nomès tenia deu anys, van haver de marxar de Catalunya fugint de les tropes franquistes, i es van instal.lar a Marsella. Seria la primera parada del llarg cami de l'exili que va acabar, uns anys mes tard, a Veneçuela.
Però en aquell hivern fred del 39, la famÃlia es va refugiar a casa la tieta que havia marxat una mica abans. En Marçal recorda que els hi preparava unes patates pobres i gustoses com les feia una veina, la Mam'zelle, de la qual el plat en va agafar el nom.
Necessitarem
Tres o quatre patates mitjanes. Jo he triat les vermelles que es fan amb pell
Un parell de grans d'all
Oli d'oliva
Dues cullerades de mostassa de Dijon a l'Antiga
Tallarem les patates a quadradets petits i les fregim de manera que quedin tovetes per dins i torradetes per fora. Si volem assegurar el tret, podem bullir-les una mica abans de fregir-les, però no és indispensable.
A banda fem un allioli o una maionesa amb all i hi afegim un parell de cullerades de mostassa -Dijon, a l'Ancienne, al nostre gust....
Ho barregem amb les patates i ho servim calent i picantó, acompanyades d'una bona cervesa. O Coca Cola Zero...
I brindem per tots aquells que van haver de marxar de Catalunya i que van mantenir intacta la memòria de la pà tria dins del seu cor.
I la Banda Sonora, avui no pot ser una altre que les Corrandes d'Exili, cantades per la SÃlvia Perez Cruz. I si us agrada més, aquà la versió de LluÃs Llach.
