Cuinejar prova

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 10_galetes i magdalenes. Mostrar tots els missatges

La veritat és que quan la Margarita Legorburu em va proposar la poma com a ingredient d'aquest mes , en la nostra col.laboració de cuina i salut vaig pensar que en tenia una pila de receptes al blog. La poma és un fruita deliciosa i versàtil que pot formar part d'un entrant (Milfulls de foie i poma), d'un segon plat (Salmó amb salsa de poma) i especialment de tot tipus de postre (com les Roses de poma).

Si voleu saber totes les propietats medicinals i anècdotes sobre les pomes, nomes heu d'anar al post An apple a day keeps the doctor away, il.lustrat amb les fotos de la Sílvia Zsolt. I la Paloma Tella ens explica quin son els millors vins per maridar amb pomes a Vino y manzanas, buena pareja. De la meva banda he decidit versionar una proposta de Núvols de poma del blog L'Exquisit que fan una pinta tremenda i millor gust.

Necessitarem

2 ous

80g de sucre + 10g de sucre vainillat

100g de mantega

260g de farina

1/2 sobre de llevat Royal
1/2 culleradeta de canyella en pols

2 pomes Reineta

sucre llustre per arrebossar

Batem els ous i el sucre fins que blanquegin i augmentin de volum. Afegim la mantega fosa, la canyella i finalment la farina i el llevat tamisats. Ens quedarà una massa molt espessa

A banda, hem pelat i tallat les pomes a bocins molt petits. Jo he fet servir reinetes, però si no en trobem, podem utilitzar Golden o la varietat que ens agradi més. Afegim els bocins a la massa i els incorporem amb l'espàtula de silicona, barrejant-ho bé.

A la recepta original es deia que amb amb l'ajuda de dues culleres soperes , donem una forma arrodonida a les porcions de massa i les posem directament a la safata del forn folrada amb paper. Jo ho he posar en motllos petits de magdalena, però es cert que de la manera original agafen més la forma irregular de núvol.

Es couen uns 10 minuts a 200º . Un cop fora del forn, els deixem refredar una mica i els empolsinem amb abundant sucre llustre.

A la Banda sonora, avui sona una cançó tan anglesa com les pomes: Bees in Trees de Michael Nyman (Drowning by Numbers, 1988)

He començat un Curs de Cuina oriental al Centre Cívic del meu barri. De fet, no es ben bé cuina oriental sinó que és un viatge a diverses cuines del Pròxim Orient, l'Orient Mitja i el Orient Llunyà. I la primera escala d'aquest viatge ha estat Turquia.

Hem preparat tres senzilles receptes: l'amanida Choban (Çoban Salatasi) , unes albergínies farcides (Karniyarik) i unes galetes boníssimes amb avellanes i festucs (Sekerpare) que és la recepta que us explicaré tot seguit.

En turc, la paraula Sekerpare significa literalment "Tros de dolç". I com tota la pastisseria oriental, aquestes galetes combinen fruits secs amb una generosa quantitat de sucre. Però qui es pot resistir?

Necessitarem

250 gr de mantega pomada

115 gr de sucre glacé

2 rovells d'ou

1/3 de got de sèmola de blat

2 gots de farina

1 culleradeta de llevat en pols

1 sobre de sucre avainillat

Avellanes i festucs per decorar

Per a fer l'almívar

2 gots de sucre

1/2 vas d'aigua

1/2 vas de suc de llimona

En primer lloc, preparem l'almívar barrejant els ingredients a foc lent durant uns 10 minuts. Si ens agrada amb mes gust de llimona, podem augmentar la quantitat de suc i disminuir el sucre.

Fem la massa barrejant la mantega pomada, els dos tipus de sucre, i els rovells d'ou. Afegim la semola de blat i ho incorporem bé.

Anem afegint la farina mentre anem remenant. Potser no caldrà afegir-la tota. Ha de quedar una massa consistent pero no excessivament dura.

Fem petites boletes d'uns 3 cm de diàmetre i les aixafem una miqueta. Els hi posem una avellana en el centre, pressionant lleugerament. Les deixem reposar uns 10 minuts a la nevera.

Les enfornem a 180º uns 20 minuts (fins que agafin un color daurat). Veurem que elles mateixes es van aplanant. Un cop cuites, les posem en una safata de parets altes i les anem regant amb el xarop. Ho anem fent de mica en mica, esperant que absorbeixi el xarop abans de posar-ne més.

Les deixem reposar (si és d'un dia per l'altre millor) i les empolsinem amb festuc triturat. És un pecat deliciós.

A la Banda sonora, avui trio una canço tan dolça com les galetes: Dream a Little Dream of Me, interpretada per Barry Manilow i Mama Cass. I si voleu una versió més clàssica, la de Ella Fitzgerald i Louis Amstrong.

Els que em coneixeu ja sabeu que aquests darrers anys la meva casa sembla una Protectora. Els tres gats, el Moritz, la Margot i la Sasha son els amos de la casa i accedeixen graciosament a deixar-me viure amb ells.

I per acabar-ho d'arrodonir, la meva filla Marta va incorporar un gos de furgoneta, barreja de gos caçador i dinosaure que a banda de destrossar tot el que trobava per davant, es va instal.lar per sempre a les nostres vides. El Haize, batejat com a Tèrmit per un amic meu (perquè ho rossegava tot) es va fer gran i afortunadament es va tranquil·litzar. Ara és un gos bon jan i tranquil. I va ser pare de una segona versió d'ell mateix, el Jefrey, que sembla que tingui el morro tacat amb lleixiu.

El Jefrey ha seguit la saga i fa un mes van néixer dos fillets seus preciosos i morro tacats ! (que encara no tenen nom)

Per acabar d'adobar la cosa, la meva amiga Sara-Maria és la propietària d'un encant caní, l'Oli, amb el qual tenim una feblesa mútua i compartida.I amb aquest panorama, no podia fer altre cosa que buscar una recepta de galetes de gos sanes i bones, perquè ells també s'ho mereixen, no?

La recepta original ve del blog Cocinando con Catman (que és veterinari a la vida civil) pero ara no us puc posar l'enllaç perque no esta disponible. Com que recordava haver-la llegit li vaig demanar i me la fer arribar per correu electrònic. Gràcies Manu! He fet alguna modificació pero em sembla que tot plegat ha funcionat prou be.

Necessitem
1 llauna de tonyina en oli
2 ous
300 gr de farina integral
1 cullerada d'oli d'oliva
1 pastanaga ratllada
Sal d'all

Ratllem la pastanaga i aboquem la tonyina i el seu oli en un bol. Hi posem la farina i la sal d'alli i ho triturem tot amb el minipimer. Llavors, traiem la barreja, la posem al marbre i l'anem pastant afegint mica a mica l'oli i si cal, una miqueta d'aigua fins que quedi compacta.

Ho deixem reposar una mitja horeta a la nevera embolicat amb paper film. Desprès, enfarinem el marbre i aplanem la massa amb un corró fins que quedi d'uns 5 mm de gruix. Llavors, anem tallant les galetes. Jo vaig trobar un motllo en forma d'osset que va genial en aquest cas. Si no el teniu feu amb el que tingueu a ma.

Ho posem al forn una mitja horeta a 170º fins que estigui cuit. Recordem que s'endureix molt quan es refreda. I ja ho tenim. Ells estan encantats i nosaltres sabem que els hi donem una llaminadura que no els hi farà mal.

A la Banda sonora, rescato una cançó preciosa: There's A Spy (In The House Of Love) dels Animal Logic, banda formada el 1987 per Stewart Copeland, Stanley Clarke i Deborah Holland. Molt bona, de veritat !!!

El 2 de febrer, quaranta dies després del Nadal, se celebra la festa de la Candelera que commemora la purificació de la Verge i la seva visita al Temple per a presentar Jesús. A Marsella era una festa particularment assenyalada que se celebrava a l'Abadia de Sant Víctor.

L'any 1781, Monsieur Aveyrous, un espavilat forner, va obrir el Four des Navettes ben aprop de St. Víctor i va començar a vendre uns bescuits secs en forma de barqueta (navettes) que simbolitzaven la barca que, provinent de Palestina després de la mort de Jesús, va portar les Santes Maries de la Mar a la Provença. Tot i que ha canviat tres vegades de famílies propietàries, el forn s'ha mantingut obert de forma ininterrompuda des d'aquella data i es vanta de seguir una recepta secreta transmesa de generació en generació.

En la recepta original les navettes estan perfumades amb aigua de flor de taronger, encara que actualment es poden trobar navettes perfumades amb tota mena d'ingredients com el comí, la violeta o l'espígol.

Jo m'he proposat fer la recepta tradicional, tal i com s'explica en aquest vídeo i com consta al llibre La cuisinière provençale.

Necessitarem

500 gr de farina

200 gr de sucre

50 ml d'oli d'oliva

3 cullerades soperes d'aigua de flor de taronger

La pell ratllada d'una taronja

2 ous

1/2 cullerada de cafè de sal
Mig sobre de llevat (Royal). A la recepta original no en du però em sembla que queden mes flonges

Llet per pinzellar les navettes

Batem els ous amb el sucre fins que es tornin blanquinosos i doblin el volum. Afegim la sal, l'aigua de flor de taronger, la pell de taronja i l'oli d'oliva i ho barregem. Hi aboquem la farina mica a mica i ho anem lligant fins aconseguir una massa. Ho haurem d'acabar de treballar amb la ma per lligar la pasta. En fem una bola i la deixem reposar una hora.

Tallem la bola a porcions iguals. Fem un cilindre amb cada porció, l'aplanem i pincem les puntes per donar forma de barqueta. Finalment fem una incisió longitudinal amb el dors del ganivet. Les pintem amb llet.

Ho posem al forn que haurem escalfat prèviament uns 20 minuts a 180ª. Les traiem i les deixem refredar. Si duren, es conserven be dins d'una capsa hermètica.

A la Banda sonora d'avui sona una canço preciosa, Hearthbeats de José González. (Veneer 2003). Si no coneixeu a aquest music d'origen argentí i criat a Suècia, escolteu-lo.Us sorprendrà.

Les galetes de mantega noruegues (Serinakaker) formen part de la tradició nadalenca escandinava. Me les va fer tastar el meu company Josep Anton, qui les havia après a fer a casa els sogres a Oslo i em va parlar del costum dels Set tipus.

Per Nadal, cada familia prepara set tipus diferents de galetes. Aquesta feina s'anomena La fornada de Nadal (julebakst) i es comença a fer molt abans dels dies precisos de Nadal (fins i tot el novembre). Hi ha discussió sobre quines són les tradicionals, ja que la tria varia segons la regió i fins i tot la família, però la que sempre apareix és la que farem avui: la galeta de mantega amb ametlles o Serinakaker. La recepta és del llibre 7x7 slag: Tradisjonsrik julebakst, de Tove Diesen (Oslo: Schibsted, 2001).

Necessitarem

250 g farina

2 culleradetes de llevat Royal

2 culleradetes de sucre de vainilla (o una culleradeta d'essència de vainilla)

150 g mantega

100 g sucre

1 ou

Per decorar:

Ou per envernissar

Ametlles en granet o laminades

Sucre candi

Abans de començar, escalfem el forn a 180C.

Barregem la farina tamisada, el llevat i el sucre avainillat (si usem essència de vainilla, l'afegim a l'ou batut). Tallem la mantega a daus i barregem amb la farina fins que quedi granulat (si ho fem amb una batedora, el millor és fer servir l'estri de ganxo. Si no, la ganiveta del minipimer).

Afegim el sucre i l'ou batut. Treballem be la massa, i fem un cilindre que embolicarem amb paper film i deixarem reposar a la nevera una estona.

Per a fer les galetes, tallem el cilindre en quatre trossos iguals. De cada porció en fem vuit divisions (pesaran uns 18 gr aprox. cadascuna) i ens sortiran un total de 32 galetes. De cada tros en fem una boleta i l'aplanem una miqueta amb les mans. Les anem col.locant en la safata del forn folrada amb paper.

Amb una forquilla aixafem cada galeta i fem uns solcs ondulats. Pintem les galetes amb ou batut i les decorem amb ametlla en granet o laminada. Hi podem afegir bocinets de sucre candi.

Enfornem durant uns 10-15 minuts, fins que quedin dauradetes. Les refredem sobre una reixeta i les guardem en una llauna (si duren).

A la Banda sonora, un gran descobriment musica: el contrabaixista israelí Avishai Cohen interpretant It's Been so Long , Alon Basela (Aurora,2009) o Remembering (At Home, 2005)

Gràcies a la gran idea dels amics de Els fogons de la Bordeta, els Reis han dut una capsa de speculoos al meu cunyat poliglota i europeista, que n'és fan. En el nostre viatge a Suïssa, se'n va fer farts a l'hora d'esmorzar

Les speculoos sòn, bàsicament, galetes especiades típiques de diversos paísos europeus com Holanda, Bèlgica o Suïssa. La barreja i la proporció d'espècies varia segons qui la fa, com podem veure al Gastronomia & Cia o a Las recetas de Calohe, però jo he agafat com a base la que ens proposen el Xavi i la Sandra, fent, això si, algunes variacions.

Barreja d'espècies
4 cullerades de cafè de canyella en pols
1 cullerada de cafè de clau d’olor
3/4 de cullerada de cafè de nou moscada
1/4 de cullerada de cafè de cardamom
1/4 de cullerada de cafè de pebre blanc (o negre: nomès varia el color)
1 sobre de sucre vainillat (8 gr de la marca Belbake)

(ells tambe hi afegien 1/2 de cull. de cafè de gingebre en pols, pero jo no en tenia)

Triturem en un morter les espècies senceres (clau d'olor i cardamom) i després hi afegim la resta. Ho barregem ben be, separant les pellofes i els bocins restants. Ho podem triturar també amb un molinet de café. Guardem la barreja en un pot de vidre ben tancat.

Per a fer les galetes:
200 g de farina
100 g de mantega pomada
100 g de sucre morè
Un pessic de sal
2 cullerades soperes de llet
2 culleradetes de la barreja d'espècies

En un bol barregem els elements sòlids: la farina, les espècies, el llevat i la sal. A banda treballarem la mantega i el sucre. Un cop està ben emulsionat, hi incorporem la mantega a la farina i es va amassant fins que es lliguen be els elements. Afegim dues cullerades de llet per lligar la massa. Si cal, i la massa ho demana, en podem afegir una tercera.

Fem una bola amb la massa, ho emboliquem amb paper film i ho deixem reposar una nit sencera a la nevera (així el sabor de les espècies impregna la massa)

L'endemà trèiem la massa de la nevera una estona abans, i la deixem que agafi temperatura ambient per poder-la treballar. La posem entre dos làmines de paper de forn i l'aplanem amb el corro fins un gruix aproximat de 0,5 mm. (un truc vist a Basilea és utilitzar dos llistonets d'uns 40 cm de llarg i 0,5 mm d'alçada, sobre els que fem lliscar el corró per aconseguir un gruix homogeni)

Tallem les galetes amb un tallagaletes i les coem al forn prèviament calen a 175º. Les podem empolsinar amb sucre moré. Un cop cuites (aprox uns 15 minuts) les deixem refredar sobre una reixeta abans de menjar-les.

I la Banda sonora d'avui, un belga minimalista i obsessiu: Wim Mertens i el seu A quatre mains (The Belly of An Architect, 1983)

Quan les germanes de les Memòries d'una Cuinera van proposar fer magdalenes pel mes de novembre, jo vaig pensar: però si en tinc una pila de receptes al blog ! Magdalenes amb pera, magdalenes (gairebé) perfectes , magdalenes amb mel, mató i pinyons, magdalenes de iogurt i granet d'ametlla i fins i tot uns muffins de coco i préssec que s'hi assemblen força (però no són el mateix com explica la entrada diferència entre una magdalena, un muffin i un cupcake)

Però desprès he pènsat que l'ocasió s'ho mereix i que valia la pena fer unes magdalenes d'hivern, amb pell de taronja (ara que comença la temporada) i unes panses remullades en rom.

Ens caldrà
4 ous
200 gr de sucre
200 ml d'oli de girasol (ho podeu substituir per mantega pero surten mes feixugues)
La pell d'una taronja ben formosa, escaldada i esbocinada
200 gr de farina
1 sobre de llevat
Un grapat de panses i uns 30 ml de rom

En primer lloc separarem els rovells de les clares. De fet, no és imprescindible però em feia ilusio estrenar un separador de clares que em vaig comprar a la botiga Gadgets de Cuina.

Un cop tenim els rovell a banda, els batem amb el sucre. Un cop comencen a blanquejar, hi afegim l'oli, seguim barrejant, hi aboquem la pell de taronja ratllada (o esmicolada) i finalment la farina amb el llevat.Ho barregem enèrgicament fins que quedi una massa lligada. Hi aboquem les panses que haurem deixat en remull almenys mitja hora amb el rom i ho barregem per a que es reparteixin

A banda batem les clares a punt de neu amb un pessic de sal i les afegim a la massa amb una espàtula procurant que no es baixin massa.

Deixem reposar la massa almenys mitja hora a la nevera !!! Aquest punt és fonamental si volem que les magdalenes tinguin turonet, que és el senyal d'identitat d'una magdalena comme il faut. Les empolsinem amb sucre moré.

Omplim 3/4 parts del motlles i les coem al forn a 180º. I si us passa com a mi que el gos s'ha menjat el motllo de silicona per a fer magdalenes, ho feu en un petit motllo de plumcake. O el que trobeu per casa. I a gaudir-les !

I a la Banda Sonora d'avui, la versió que va fer Gary Jules de la canço dels Tears for Fears, Mad World, per a la BSO de Donnie Darko (2002) Una canço tranquila i una mica trista per un dia excitant

Els ametllats són galetes de tota la vida, aquelles que trobaves a les capses de Birba o dels Germans Trias. I per això, al darrer taller de la Mireia Carbó, dedicat a les postres tradicionals, no hi podien faltar.

Son galetes senzilles de fer: clara d'ou, sucre i farina d'ametlla. I ja està. C'est tout ! Has de tenir en compte quatre cosetes, però el resultat és molt bo. Un altre tema és l'acabat. Reconec que necessito un Taller-de-com-fer-anar-la-mànega-pastissera-dels-nassos JA !. L'aspecte de les meves galetes no té res a veure amb les preciositats de la Gemma Clofent. Les meves són postmodernes i desestructurades. Però són bones igual !!!

Doncs som-hi ! Necessitem:

150g d’ametlla mòlta
100g de sucre
50g de clara d’ou
Pell de llimona ratllada
Granet d'ametlla i rovell d'ou per pintar

La Mireia ens va explicar que en pastisseria és fonamental respectar les proporcions (la cuina treballa amb receptes, la pastisseria amb fòrmules). Així, si la recepta diu "50gr de clara d'ou", cal pesar-la i llençar la que sobri. No s'hi val allò de "no ve d'un ou".

En primer lloc, batrem la clara a punt de neu fort mentre hi afegim el sucre. A banda, barrejarem l'ametlla mòlta i la pell de llimona ratllada. Barrejarem amb cura i amb una espàtula la clara ensucrada a punt de neu i l'ametlla fins aconseguir una massa lligada (no s'ha de treballar massa perquè la clara no baixi de volum)

I ara ve quan la maten. Cal posar la massa en una mànega pastissera i fer petites rodonetes de mida similar sobre una safata folrada amb paper de forn. I posar una ametlla a sobre per guarnir. Això és la teoria. A la pràctica, han acabat sortint porcions irregulars que he guarnit amb granet d'ametlla i he pintat amb rovell d'ou. Imaginació i temeritat. Audentes fortuna iuvat.

Ho coem al forn a 180 º uns 20 minuts (o fins que estiguin daurades). Hem de vigilar de no coure-les massa, perquè quan es refreden s'endureixen.

I a la Banda sonora, un clàssic d'un clàssic: Dear Prudence en versió de Brad Meldhau (Largo, 2002)